dissabte, 24 de febrer de 2018

Barcelona intramurs

Avui hem fet la segona de les sortides programades a l'entorn del curs Història de Catalunya que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. Guiats per en Lluís Jordà i Rosselló, historiador i professor del curs, hem visitat alguns llocs significatius de la Barcelona vella.

Hem començat per la plaça de Castella, on al bell mig s'hi troba l'església parroquial de Sant Pere Nolasc 

Entrem a la Barcelona vella per l'arcada del carrer de la Verge, l'únic vestigi  del monestir de monges de Santa Maria de Valldonzella

Una de les entrades principals de l'antiga Barcelona era la de Sant Antoni, situada al carrer del mateix nom i on encara es conserva la façana i algunes parts de l'església de Sant Antoni Abat. Al mur s'hi pot veure la lletra tau, l'emblema d'aquesta antiga orde religiosa 

Just davant de l'església de Sant Antoni es conserva aquesta noble casa. Havia estat propietat de la Generalitat, i sembla ser que feia la funció de burot. 

Una de les mènsules de l'església de Sant Antoni

Plaça del Pedró.  A primer terme la font de Santa Eulàlia, al darrere l'església de Sant Llàtzer, actualmet sense culte, i que durant anys va estar amagada per construccions afegides. Molt a prop d'aquí, al carrer de la Botella, 11, el 1939 hi va néixer Manuel Vázquez Montalbán 


Absis de l'església de Sant Llàtzer

Carrer del Carme, porta d'entrada al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu. Amb lletres pintades de color vermell s'hi pot llegir "Huguet" un víctor antic

Accés al jardins Rubió i Lluch,  on es troba la Biblioteca de Catalunya, i fins fa ben poc l'Escola Massana entre altres institucions

La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya esta ubicada a la que fou l'apotecaria, el despatx farmacèutic de l'antic Hospital. La magnífica reixa renaixentista, és 1696,  protegia el finestral d'aquesta dependència 

Balconada gòtica,  fins fa poc a l'interior del recinte hi va haver l'Escola Massana

Columnes jòniques del mercat de Sant Josep, La Boqueria, són de 1848 

La Portaferrissa era una de les entrades de la muralla del segle XIII. La font data de 1680, el plafó de ceràmica és de 1959 i recrea l'antiga muralla

Font de Santa Anna, segurament la més antiga de Barcelona, data de 1356, el 1375 és va reformar i ampliar. En principi fou un abeurador que encara es conserva. El 1918 l'artista noucentista Josep Aragay la va decorar amb rajoles policromades que representen portadores d'aigua

Emblema de la procura del monestir de Poblet a Barcelona. Abans era situat en un altre lloc, actualment és troba al carrer dels Capellans. Una procura venia a ser com una delegació que els monestirs tenien a les ciutats

A la plaça 8 de Març encastades a la paret encara es conserven quatre arcades de l'aqüeducte romà

Casament oriental davant la Catedral de Barcelona

Al carrer de Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, s'hi conserven quatre columnes del temple d'August de l'època romana (S.I) 

Façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (L'Ajuntament). El 1847 aquesta façana va ser substituïda per una de nova d'estil neoclàssic, i traslladada a un lateral del mateix edifici. El resultat, lamentable, com es pot apreciar a la foto

Interior de l'eglésia de Sant Just i Pastor. Diorama que representa les ànimes del purgatori

divendres, 23 de febrer de 2018

Jardins de Ca N'Altimira

Al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona encara es conserven alguns elements arquitectònics, com ara aquesta sala hipòstila, que van formar part dels jardins de Ca N'Altimira. Es troben a la cantonada dels carrers Mandri/Maó. A continuació el text que figura al plafó informatiu de la porta d'entrada al parc:

"Aquest jardí va ser construït a mitjans del segle XIX. El petit recinte verd que coneixem avui, és només una part del que possiblement van ser uns jardins singulars, amb grutes secretes subterrànies. L'Ajuntament el va recuperar com a jardí públic el 1991. Si bé tot ell és representatiu del moment en què va ser creat, el que li dona personalitat son els elements arquitectònics que envolten el jardí romàntic, situat en un nivell més elevat en relació a la resta del terreny. Aquest terreny va permetre establir-hi dues zones diferenciades que es comuniquen a través de ponts. El nexe d'unió és una sala hipòstila de la qual sortien les galeries que conduïen a les grutes"    








The Starry Night


diumenge, 18 de febrer de 2018

Enrique Heredia Quartet a Jazz en Viu

Dins el cicle Jazz en Viu que organitza l'Auditori de Sant Cugat, avui al Cafè ha actuat Enrique Heredia Quartet. Conjunt format per Michele Faber, piano; Fredrik Carlquist, saxo i clarinet; Curro Gálvez, contrabaix; i Enrique Heredia bateria. Amb el títol "Plays the Music of Bob Zieff" han interpretat una sèrie de peces d'aquest compositor gairebé underground, nascut el 1927 a Lynn, als Estats Units.