dissabte, 16 de novembre de 2013

Guinovart a Sant Cugat - Visita comentada a càrrec de Jordi Batlle comissari de l'exposició

Sala Capitular -  El sol de l'arengada, 2002 - Sense títol IX, 1993 - A les 6 del matí del dia 28,  2002


Sala Capitular - Guitarra enterrada, 1988 - El blau del nàufrag, 2006



Sala Capitular -  A les 6 del matí del dia 28, 2002



Sala Capitular - Vista general
Sala Capitular - Composició V, 1962 - L'oval, 1988 - Caps III, 1967 - Cap I, 1954


Entrada a la Sala Capitular 

La GaLeRia - L'oeuf c'est l'espoir II, 2004

La GaLeRia - El raïm a la boca, 2007 (detall)

La GaLeRia -  S/T, 2007 (detall)

La GaLeRia - Petita forma al futur, 2005 (detall) 


La GaLeRia -  L'espigoladora i el mussol, 2005

Jordi Batlle durant la visita comentada a la Sala Capitular juntament amb quatre de les cinc persones que hi hem assistit
























Una vegada més Jordi Batlle Argimon, l'equip de La GaLeRia i l'Ajuntament de Sant Cugat són motiu de felicitat. De la seva mà Guinovart és present a la sala capitular del Museu del Monestir i a la sala d'exposicions La GaLeRia.

Avui dissabte 16 de novembre Jordi Batlle ens espera a la sala capitular. Aquest espai conté dotze obres de Guinovart, la majoria de gran format, semblen haver estat creades expressament per ocupar aquest lloc privilegiat. És evident que el saber fer i l'experiència de Jordi Batlle ho han fet possible, proposo que s'hi quedin per sempre.

L'obra més antiga de les que s'exposen és un quadre de petit format Cap I de 1954, mostra evidents influencies de Picasso. L'exposició continua avançant per diferents etapes creatives. L'Oval de 1988, una lluminosa peça plena de significats, de referents, que potser el visitant els descobrirà, a la manera del Pantocràtor de Taüll és situada al frontal de la capella de la Sala Capitular.  Sense títol IX del 1993, el pa, el blat, la terra prenen forma d'objecte ritual egipci, de constel·lacions, allò primigeni, antic i primordial. L'obra més recent El blau del nàufrag del 2006, em fa pensar en  La Balsa de la Medusa, una associació inversemblant, o no.

La visita continua a La GaLeRia, Del grup de cinc persones en quedem tres,  potser la pluja o el fred. Jordi Batlle continua donant pistes, claus, suggerències per seguir els quadres de Guinovart. Encara que ell prefereix no buscar-hi masses interpretacions i deixar-se sorprendre per les potents imatges de l'artista. Pintura matèrica, objectual? És important l'adjectiu? Potser el que importa és la subtilesa de la pinzellada, del color. Cal acostar-se a la tela per apreciar el gest, la mà, l'empremta, l'aura de l'artista que encara hi roman.

Per acabar. Sant Cugat s'autoqualifica de ciutat de l'art i dels artistes, de la cultura. Té associacions, fires i escoles d'art. Certament molts pintors hi  han nascut o hi viuen i treballen. Sales d'art a manta. Els seus habitants, es diu, són saberuts, cultes, potser fins i tot feliços. On eren avui? Per què s'han deixat perdre aquesta magnifica visita comentada? 

dimecres, 13 de novembre de 2013

divendres, 1 de novembre de 2013