dimecres, 19 de febrer de 2014

El Futur







































He passat pel passeig de Sant Joan, a l'alçada de Corcega era ple de gent jugant a les botxes (petanca). Les botxes mai m'han atret, ho considerava un joc de segona, practicat per persones de poc "nivell". Avui m'hi he queda badant  una bona estona. Poc a poc he descobert com de bé s'ho passaven, de com discutien qui era el guanyador, s'implicaven, és desafiaven i competien, tot de bon rotllo. Alguns jugadors, també jugadores, eren persones força grans, potser alguns vuitanta anys?  Per uns moments he volgut estar amb ells, participar, que em deixessin jugar. Potser encara hauré d'esperar.

dilluns, 10 de febrer de 2014

Josefa Tolrà, Dibujo fuerza fluídica







































Josefa Tolrà i Abril, (Cabrils 1880-1959) Mèdium i artista. La sala d'exposicions Can Palauet de Mataró presenta fins 30 de març aquesta magnífica i irrepetible exposició. Josefa Tolrà va ser una dona senzilla, gairebé mai va sortir del seu poble, Cabrils. Va començar a dibuixar als seixanta anys, va realitzar aproximadament un centenar de dibuixos.  No tenia cap formació artística, el seu art espontani i profund, gairebé místic, va commoure i atraure alguns dels artistes coneguts de l'època. Brossa, Tàpies, Cuixart i el crític Cirici-Pellicer entre d'altres. En diverses ocasions van anar a Cabrils per visitar Josefa Tolrà i poder conèixer la seva manera de crear. El gener de 1956 a la sala Gaspar de Barcelona i només per una nit és va presentar una mostra de 12 dels seus dibuixos. 

L'obra de Josefa Tolrà s'escapa a les classificacions convencionals dels historiadors d'art. El seu fer s'inscriu de ple en l'anomenat Art Brut o Outsider Art, és practicat per persones del tot alienes al món de l'art. No tenen pretensions ni artístiques ni lucratives, sovint regalen les seves obres, és el cas de Josefa Tolrà. El seu art transcendeix el terrenal per endinsar-se en l'espiritual. Generalment és practicat per persones amb alteracions mentals. El primer estudi seriós va ser publicat el 1920 a Heidelberg per  Dr. Hans Prinzhorn. Va ser un psiquiatre que va conservar i donar a conèixer els dibuixos dels seus pacients. Van influenciar alguns artistes de l'avantguarda europea com Pau Klee, Max Ernst i Jean Dubuffet.

Aviat l'estudi d'aquest art és va sistematitzar i aprofundir. Jean Dubuffet va ser un dels primers col·leccionistes i divulgadors, va ser ell qui encunyar el terme Art Brut. Actualment l'obra d'alguns d'aquests artistes és molt valorada i apreciada. El 1979 va fundar a Lausanne  un museu per acollir la seva nombrosa col·lecció. Destaquen els noms d'Adolf Wölfli (1864-1930) durant els trenta anys que va estar reclòs en un asil de Suïssa va produir una ingent obra, només els dibuixos ocupen 45 toms. Una característica formal que tenen en comú aquests creadors és l'horror vacui, en les seves obres difícilment s'hi poden trobar espais en blanc, son denses, atapeïdes, plenes de signes, lletres, grafismes, com un afany d'omplir buits.

Martin Ramírez (1895-1963) va ser un immigrant mexicà als Estat Units. Gairebé durant tota la seva vida va estar tancat en un hospital mental, al principi els seus dibuixos eren sistemàticament destruïts. Fins que el Dr. Tarmo Pasto va observar que deixar-lo dibuixar millorava molt el seu estat mental, va facilitar que continués dibuixant. Actualment té obra exposada als principal museus dels Estat Units. S'ha avençat en l'estudi d'aquest art, es coneixen i valoren les seves propietats terapèutiques, és considera com una manera d'exterioritzar, i per tant de guarir les angoixes acumulades en les persones.

Joaquim Vicens Gironella (1911-1997) Nascut a Agullana, acabada la Guerra Civil és va haver d'exiliar a França. A Toulouse va trobar feina en una fàbrica de taps de suro. Aviat i de forma autodidacta va començar a tallar figures i baixos relleu en aquest material. El 1948 Jean Dubuffet va descobrir l'obra de Vicens, posteriorment va adquirir algunes de les seves peces, van ser de les primeres en formar part de la col·lecció d'Art Brut  del museu de Lausanne.

Entre les dones cal citar Laure Pigeon (1882-1965), va començar a dibuixar després de separa-se del seu marit. El seu treball va ser interpretat com una teràpia per superar la crisi. Ella se sentia guiada pels esperits i els fantasmes. Va ser una autora prolífica, mai es va considerar una artista, dibuixava en secret i la seva obra no va ser descoberta fins després de la seva mort. També destaca Madge Gill (1882-1961) Va tenir una vida difícil, va veure morir un dels seus fills i un altre va nàixer mort. Va estar greument malalta, va perdre un ull. Durant aquest època es va començar  a interessar per l'espiritisme i va començar a dibuixar. Els seus dibuixos repeteixen patrons geomètrics i ornamentacions florals interrompudes per cares de dones. La seva vida i els seus dibuixos recorden a Josefa Tolrà.

Ara tenim l'oportunitat excepcional de poder contemplar l'obra de Josefa Tolrà. Difícilment és podrà repetir una mostra com aquesta. Algunes peces provenen del Princesa Sofia, altres de col·leccionistes particulars i la resta de la família. L'exposició a més dels dibuixos presenta algunes de les seves llibretes amb il·lustracions  i escrits i una col·lecció de mantons brodats per ella mateixa.

L'Ajuntament de Mataró en motiu de l'exposició ha publicat un tríptic, de franc, ben editat, amb aclaridors textos de Pilar Bonet, historiadora, critica d'art i curadora de l'exposició.


Visiteu també: Can Palauet mostra l'obra inèdita de Josefa Tolrà
                       Collection de l'Art Brut, Lausanne                    
                       what-does-outsider-art-mean



 Presentació del catàleg 
Pilar Bonet - María José González


7/03/2014 Avui s'ha presentat el catàleg de l'exposició. Un vegada més es compleix la dita "el  bo es fa esperar" la presentació era prevista pel 21 de febrer però finalment s'ha fet avui. La sala d'actes de Can Palauet de Mataró ha quedat petita, bona part dels assistents han d'estar drets. Entre el públic hi ha familiars de Josefa Tolrà i algun dels col·laboradors del catàleg.

Inicia l'acte el regidor de cultura Joaquim Fernàndez,  es mostra satisfet per la bona acollida que ha tingut l'exposició, potser una de les que ha convocat  més visitants en els darrers temps. També  per la publicació del catàleg, una obra ben editada a la qual l'Ajuntament i ACM, Associació per la Cultura i l'Art Contemporani hi han dedicat recursos i esforços. El llibre recull l'estudi de dotze especialistes que des dels seus àmbits aporten una valuosa informació. El catàleg conté la totalitat dels dibuixos exposats.

A continuació parla Pilar Bonet, curadora de l'exposició i directora editorial del catàleg. Llegeix i comenta l'últim paràgraf de cada un dels dotze texts del catàleg. Explica el procés de creació de Josefa Tolrà; dibuixava com brodava, era un treball minuciós, atent, concentrat que transferit al paper mostrava un dibuix dens fet a base de puntades. Potser amb intenció, potser és imaginació meva, Pilar Bonet porta un bonic ornament  en forma d'espiral semblant al que porten algunes de les dones que va dibuixar Pepeta Tolrà.

Després intervé María José González, autora del text Surrealismo y videncia: la obra de Remedios Varo, comenta els paral·lelismes entre les obres de Josefa Tolrà i Remedios Varo. Mitjançant la projecció de diferents quadres de Remedios Varo incideix en la feminitat del seu fer. Una diferencia important però separen  les dues creadores, Varo va ser una persona amb formació artística que va aprofundir en el món de l'espiritisme de manera conscient. Igual que Josefa Tolrà també és va interessar pel brodat i sovint els seus dibuixos anaven acompanyats de  frases curtes.

Era prevista l'assistència de Gerard Horta, un dels col·laboradors del catàleg, no ha pogut venir. Finalment comença el torn de preguntes, un dels assistents vol saber si aquest tipus d'art també és practicat per homes, la pregunta  sembla que costa d'entendre des de la taula, cal repetir-la tres vegades, finalment Pilar Bonet respon que si. L'acte clou després de dues hores que es fan curtes amb un  fort aplaudiment.

El catàleg

























Descripció bibliogràfica 

Josefa Tolrà mèdium i artista.-- Texts: Pilar Bonet, Sandra Martínez Pascual, Eulàlia Salvador Soler, Manuel Guerrero Brullet, Teresa Grandas, María José González, Gerard Horta, David Santmaría, Daniel Bonet, Raimon Arola, Jordi Obiols, Dani Montlleó, Assumpta Bassas Vila.-- traductors: Raymond Lang (anglès) Coloma Moreno (català) Joan Francesc Silvente (castellà).-- Direcció editorial: Pilar Bonet.-- Coordinació tècnica: Gisel Noé.-- Grafisme: Nickname.-- Editors: ACM Associació per a la Cultura i l'Art Contemporani/Ajuntament de Mataró, Direcció de Cultura.-- Mataró, 2014.-- Primera edició, 700 exemplars, [20 euros].-- Conté: 90 il·lustracions en color, 8 fotografies en blanc i negre, 5 en color.-- 256 pàgs.-- 15x21 cm.-- enq. tapa tova il·lustrada.-- ISBN 978-84-92631-20-9 x


Ressenya

Si alguna cosa queda de les exposicions són els seus catàlegs. És més no s'entén una bona exposició sense un bon catàleg. Com exemple  en cito dues  recents: Vilhelm Hammershoi: the Poetry of Silence, 2008 presentada a Londres i Tòquio i Rochers de lettrés itinéraires de l'art en Chine, 2012. a Paris. Els catàlegs que les van acompanyar estan editats exquisidament. Tant per qualitat de les reproduccions com per les dels texts funcionen per si mateixos. No cal haver vist les exposicions, és el meu cas, per tenir un coneixement força aproximat de l'exposat. És evident que l'experiència de visitar una exposició no és pot suplir per la de visualitzar un catàleg. Té altres avantatges però, és una eina que permet consultes posteriors, amb calma. Llegir i rellegir, mirar i comparar, relacionar, són possibilitats que només permeten els catàlegs.

Josefa Tolrâ mèdium i artista entra dins la categoria d'aquests catàlegs. Potser més modest  però igualment reeixit en disseny i contingut. Consta de dues parts diferenciades, les primeres 53 pàgines contenen únicament reproduccions dels dibuixos, sense cap text, només el títol i la data. A la pàgina 64 comencen els texts, també s'intercalen més il·lustracions. És una manera eficaç de donar rellevància a l'obra de Tolrà, cal que primer mirem els dibuixos, que ens deixem embadalir per les cares, per les formes i els colors dels personatges dibuixats per Tolrà. Una aposta arriscada és el disseny de la coberta, no hi figura cap element tipogràfic, cap nom, cap lletra, únicament un dibuix a sang que n'ocupa la totalitat  i continua a la contracoberta, només  al llom hi apareix el títol. Cal fer un parell d'observacions; és troben a faltar les dimensions dels dibuixos, és una dada bàsica que qualsevol catàleg d'obres d'art ha d'incloure.També seria convenient indicar la procedència de les obres, facilita la feina als investigadors.

Pilar Bonet, curadora de l'exposició i directora editorial del catàleg presenta el text "Josefa Tolrà, mèdium i artista" És la introducció general a la vida i obra de Josefa Tolrà. És pregunta: ¿Artista i mèdium, o mèdium i artista?  La mort de dos dels seus fills  va fer que JT als seixanta anys comences a dibuixar. La seva obra no és pot dissociar del fet de la mediumicitat. El seus dibuixos són la manera d'expressar la  comunicació amb els esperits. És un misteri saber com JT va aconseguir escriure, dibuixar i brodar sobre fets i fenomens que quedaven molt allunyats del seu entorn més proper. No és un cas únic, altres dones, Aloïse Corbaz, Laure Pigeon, Emma Kunz o Magde Gill  totes gairebé coetànies de JT van tenir una vida i unes experiències molt semblants. Totes elles també van dibuixar i guarir des de la vidència. Bonet assenyala Helena Blavatsky i Allan Kardec com dos personatges fonamentals en la historia de l'espiritisme. Insisteix en destacar que JT va ser sobretot una dona bondadosa, perfectament integrada en el seu entorn més proper i que mai va patir cap mena de rebuig social. Al contrari, amb les seves vidències i dibuixos potser va ajudar altres persones a superar traumes semblants. Per aquestes raons Bonet rebutja catalogar a JT com un artista marginal o amb greus patologies mentals. Nega que tingui res a veure amb que Jean Dubuffet va definir com Art Brut.

Sandra Martínez Pascual i Eulàlia Salvador Soler a "La mèdium de Cabrils" fan una aproximació a l'àmbit més familiar de Josefa Tolrà. Sandra Martínez és historiadora d'art i ha fet la catalogació de l'obra. Eulàlia Salvador és néta de Josefa Tolrà i n'ha fet  la recerca de la seva vida i obra.

Per saber-ne més: Jean Dubuffet a la galeria Marc Domènech



Nota, aquesta entrada esta en procés d'elaboració. És més que probable que d'un dia per l'altre hi hagi canvis, rectificacions, correccions, etc. Les aportacions són ben rebudes.